Natural Sciences: activities 7 (Primer d'ESO)

Podeu descarregar-vos el document NaturalSciences7.pdf des d'aquí!

Secret Lives of Solar Flares

What's Up for May 2013?

El genoma humà (1)

Fig. 1: Representació gràfica dels cromosomes (cariotip) que contenen el genoma humà.

Fig. 2: Similitud genètica simplificada (homologia) entre els cromosomes humans i els d'un ratolí (quadrats de colors inferiors) -font: Nature-

Activitats:

-heu de contestar-les com a comentaris d'aquesta notícia i heu de fer ús de negretes i cursives-

1.- Doneu una ullada a les imatges d'aquesta entrada de bloc que ens presenta una 'metàfora visual' del genomà humà (Wellcome Collection). Expliqueu com hi estan representats els cromosomes, l'ADN i la informació genètica.
2.- Quan s'observen els cromosomes en el microscopi s'hi distingeixen bandes clares i fosques que es fan servir per a caracteritzar-los (fig. 1). En la fig. 2 els colors ens indiquen parts dels cromosomes humans que 'es corresponen' amb els cromosomes del ratolí (19 + X + Y). Indiqueu quin o quins cromosomes humans s'assemblen' més a algun cromosoma del ratolí; justifiqueu la resposta.
3.- Els cromosomes humans núm. 1 són els que contenen més gens. Ens quins cromosomes dels ratolins hi podem trobar els mateixos gens?
4.- Els mitocondris tenen l'equivalent a 'un petit cromosoma' propi: una macromolècula anular d'ADN. Cerqueu en aquest enllaç (Genomà humà) quants gens se suposa que hi ha en el 'genoma mitocondrial' i quantes còpies hi ha en cada mitocondri.

Premsa i ciència a la xarxa (1)

Dos exemples de llocs web de divulgació científica a la premsa: -feu clic en les imatges-

 

What's Up for April 2013?

Una breu història de l'espècie humana!

Foto: Avantpassats humans del Museu Nacional de la Ciència i la Tecnologia de Tòquio

Els éssers humans som el producte de molts accidents genètics. Malgrat que encara no és possible datar totes les mutacions que ens han anat fent, sí que podem construir un camí amb alguns dels esdeveniments importants:

1) Entre els 10 i els 15 milions d'anys enrere el gen RNF213 va mutar. És possible que llavors millorés el subministrament de sang al cervell d'un primat que, d'aquesta manera, haurien adquirit una mica més d'intel·ligència.

2) Fa uns 6 milions d'anys va viure el darrer avantpassat comú amb el ximpanzé.

3) Entre els 2,4 i 5,3 milions d'anys enrere hauria mutat el gen MYH16. Els músculs de les nostres mandíbules es van debilitar i això hauria permès l'expansió del crani i del cervell.

4) Els nostres avantpassats ja caminaven amb els peus fa uns 4,2 milions d'anys.

5) Entre els 2,5 i els 3,4 milions d'anys enrere el gen SRGAP2 es va duplicar dues vegades. Va augmentar la migració de les neurones a través del cervell quan s'està desenvolupant, cosa que hauria ajudat al desenvolupament de més connexions neuronals i, en conseqüència, s'hauria desenvolupat la nostra intel·ligència.

6) Fa uns 2,3 milions d'anys el gènere Homo es va separar de la línia Australopithecus dels homínids. Hi ha evidències que ja es feien servir les primeres eines.

7) Fa 230.000 anys les línies de Neardentals i de l'Homo sapiens es van separar. Ambdues línies però tenien la mateixa mutació en el gen FOXP2 que, pel que sembla, afavoreix una millor memòria per a la vocalització i la gramàtica, de manera que un avantpassat comú ja hauria tingut una comunicació avançada.

8) Des de fa uns 100.000 anys el gen AMY1 s'ha duplicat, augmentant així l'enzim amilasa de la saliva que ens ajuda a la digestió del midó. Aquest fet podria anar lligat a l'emergència de l'agricultura.

(Text adaptat i traduït de New Scientist, 9 de juny de 2012)