What's Up for January 2014

Frederick Sanger

<<Ha mort Frederick Sanger (19 de novembre de 2013) [1]. Al marge de ser l'únic científic guardonat en dues ocasions amb el premi Nobel de química, els seus treballs han permès desenvolupar maneres eficients per obtenir la informació que hi ha a les proteïnes i a l'ADN. Ha estat també l'exemple d'una vida dedicada a la ciència que ell creia important en cada moment. Malgrat haver estat una persona modesta, la seva influència és profunda en la ciència actual.

És possible que la vida de Fred Sanger sigui ben diferent dels estàndards actuals de la ciència. Procedia d'una família de creences quàqueres i, malgrat que es declarava agnòstic, aquesta religió el devia haver influït, per exemple en la seva actitud pacifista durant la segona guerra mundial. Va estudiar i treballar pràcticament durant tota la seva vida a Cambridge, on ha mort. Allà s'hi ha construït un dels principals centres de genòmica d'Europa, el Sanger Institute.

La feina de Sanger ha estat dedicada a desenvolupar mètodes per determinar la informació que contenen les grans molècules biològiques: proteïnes, ARN i ADN. Es tracta de molècules lineals formades per combinacions de 20 elements (els aminoàcids en el cas de les proteïnes) o de quatre (els nucleòtids en el cas d'ARN i ADN) que formen el que en diem una seqüència. el seu primer premi Nobel, l'any 1958, li va ser atorgat per haver desxifrat la seqüència de la insulina humana.

Per algunes persones, ser guardonades amb un premi Nobel pot haver significat fins i tot el final de la carrera científica, però aquest no va ser el cas de Sanger. Va retornar al laboratori per trobar maneres de seqüenciar primer l'ARN i, sobretot, l'ADN. Així va desenvolupar un mètode molt ingeniós basat en l'ús de les propietats biològiques i químiques de l'ADN, pel qual l'any 1980 li van donar el segon premi Nobel de química. La seva tècnica es va acabar imposant perquè es pot automatitzar. Actualment fem servir sobretot altres mètodes, però "seqüenciar per Sanger" continua sent la manera més fiable per obtenir la informació que hi ha a l'ADN. Per a un home tant dedicat a la seva feina no hi pot haver un homenatge millor.>>

Autor: Pere Puigdomènech biòleg investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) guardonat per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) pels seus treballs de divulgació.

Article publicat: elPeriódico - dilluns 9 de desembre de 2013 (secció: l’ADN de la semana)

[1 = en català]

What's Up for December 2013

Avaluació i temari de CMC 2013-14

NASA Webb Telescope

1.- Feu una descripció d’aquest lloc web indicant: primer, a quin portal d’internet pertany; segon, quin és el tema central d’aquest gran portal; tercer, quina empresa de serveis a la xarxa hi ha darrere d’aquest portal; quart, com s’organitzen i s’estructuren els continguts que hi ha en aquest web (NASA Webb Telescope), i cinquè, qui són els autors d’aquest web.

2.- Fixeu-vos en aquesta fotografia i en les següents (hi ha unes fletxes o cursors a banda i banda de la imatge que permeten canviar) i expliqueu que estan fent els tècnics i els científics d’aquest projecte que apareixen en les imatges. Quina és la finalitat dels uniformes que vesteixen?

3.- Cerqueu i copieu una de les imatges on es pot veure un model del telescopi Webb a escala real, dels que es fan servir per a la divulgació i la promoció del projecte.

4.- Cerqueu a la xarxa: primer, el lloc web oficial de NASA Webb Telescope, i en segon lloc, dues pàgines de missions o projectes actuals de la NASA a Facebook.

5.- Escriviu un text breu explicant qui va ser James Webb.

What's Up for November 2013

Correcció de l'activitat d'interpretació d'una imatge

Interpretació d’una imatge: [10 p]

1.- Feu una descripció acurada:

És una galàxia espiral [0,5 p] en forma de disc [0,5 p] amb uns braços poc definits [0,5 p] com a conseqüència de la gran quantitat de nebuloses [0,5 p] que envolten les estrelles que hi ha. El centre o nucli de la galàxia té una forma esfèrica [0,5 p] i una concentració tan alta d’estrelles [0,5 p] que sembla ell sol, des de la distància que es va fer la fotografia, una única estrella. 

S’observen com a mínim tres tipus de nebuloses o núvols de gas i de pols interestel·lar: les que són més o menys lluminoses [0,5 p], les fosques [0,5 p] i les blavoses de la perifèria [0,5 p]. Per la disposició dels braços la rotació d’aquesta galàxia seria en el sentit contrari al moviment de les agulles del rellotge [0,5 p].

2.- Qüestions:

NGC 4414 es troba situada a la constel·lació de Coma Berenices, a una distància aproximada de 62 milions d'anys llum de la Terra [1 p]. Té un diàmetre d'aproximadament 28.000 anys-llum [0,5 p] i s’allunya de la Via Làctia a una velocitat d’uns 716 km/s [0,5 p] aproximadament.

Aquesta imatge va ser captada l’any 1995 pel Hubble Space Telescope i formava part del Projecte de determinació de distàncies entre galàxies (Key Project) [1 p].

Webs: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Telescopi_espacial_Hubble [1 p]

http://hubblesite.org/ [1 p]