<<Ha mort Frederick Sanger (19 de novembre de 2013) [1]. Al marge de ser l'únic científic guardonat en dues ocasions amb el premi Nobel de química, els seus treballs han permès desenvolupar maneres eficients per obtenir la informació que hi ha a les proteïnes i a l'ADN. Ha estat també l'exemple d'una vida dedicada a la ciència que ell creia important en cada moment. Malgrat haver estat una persona modesta, la seva influència és profunda en la ciència actual.
És possible que la vida de Fred Sanger sigui ben diferent dels estàndards actuals de la ciència. Procedia d'una família de creences quàqueres i, malgrat que es declarava agnòstic, aquesta religió el devia haver influït, per exemple en la seva actitud pacifista durant la segona guerra mundial. Va estudiar i treballar pràcticament durant tota la seva vida a Cambridge, on ha mort. Allà s'hi ha construït un dels principals centres de genòmica d'Europa, el Sanger Institute.
La feina de Sanger ha estat dedicada a desenvolupar mètodes per determinar la informació que contenen les grans molècules biològiques: proteïnes, ARN i ADN. Es tracta de molècules lineals formades per combinacions de 20 elements (els aminoàcids en el cas de les proteïnes) o de quatre (els nucleòtids en el cas d'ARN i ADN) que formen el que en diem una seqüència. el seu primer premi Nobel, l'any 1958, li va ser atorgat per haver desxifrat la seqüència de la insulina humana.
Per algunes persones, ser guardonades amb un premi Nobel pot haver significat fins i tot el final de la carrera científica, però aquest no va ser el cas de Sanger. Va retornar al laboratori per trobar maneres de seqüenciar primer l'ARN i, sobretot, l'ADN. Així va desenvolupar un mètode molt ingeniós basat en l'ús de les propietats biològiques i químiques de l'ADN, pel qual l'any 1980 li van donar el segon premi Nobel de química. La seva tècnica es va acabar imposant perquè es pot automatitzar. Actualment fem servir sobretot altres mètodes, però "seqüenciar per Sanger" continua sent la manera més fiable per obtenir la informació que hi ha a l'ADN. Per a un home tant dedicat a la seva feina no hi pot haver un homenatge millor.>>
Autor: Pere Puigdomènech
biòleg investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques
(CSIC) guardonat per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya
(COSCE) pels seus treballs de divulgació.
Article publicat: elPeriódico - dilluns 9 de desembre de 2013 (secció: l’ADN de la semana)
